La Vall de Gallinera

Per camins           de moriscos             i mallorquins            -LES RUTES -

MAPES per al telèfon mòbil DESCÀRREGA GRATUÏTA

 

 

Saber més de la Vall ...

 

 

 

 

 

 

Contacte

Vicent Morera moreravic@gmail.com

Juanjo Ortolà juanjo.ortola@gmail.com

 

Editor

 

Col·laboradors

 

Maquetació 

 

 

 

Bibliografia

 

Tanca el llibre una extensa bibliografia que recull més de dues-centes obres que parlen de la Vall de Gallinera. L’hem ordenada per temes, amb la qual cosa es facilita la cerca d’informació a aquells interessats que vulguen ampliar-ne algun dels que tractem en aquest llibre.

 

BIBLIOGRAFIA REFERIDA ESPECIALMENT A LA VALL DE GALLINERA

 • Història

 Obres de caràcter general

 FERRI, A. DE S. (1978): Notas históricas sobre la parroquia de la Asunción de Nuestra Señora.Patró. Vall de Gallinera (Alicante), Sueca.

GENERALITAT VALENCIANA - DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI: Inventari dels jaciments arqueològics de la Vall de Gallinera, http://www.cult.gva.es/dgpa/

TORRÓ, J. (1985): Aproximació a la història de la Vall de Gallinera, I. Dels orígens a la senyorialització, edició de la Unió Cultural d’Amics de la Vall de Gallinera.

 Prehistòria i protohistoria

APARICIO, J. (1994): «Prehistoria de los valles del norte de la provincia de Alicante (Comunidad Valenciana. España)», Orígenes de los Valles del norte de Alicante, Serie Histórica, núm. 12, Real Academia de Cultura Valenciana, Aula de Humanidades y Ciencias, Valencia, pp. 28-34.

ASQUERINO, M. D. i CEC (1981): «Nueva estación con pinturas rupestres en Benirrama (Vall de Gallinera, Alicante)», Altamira Symposium, pp. 427-448.

BARCIELA, V. (2007): «La representación de elementos de adorno en el arte rupestre de la Marina Alta», 4t Congrés d’Estudis de la Marina Alta, 2003, vol. 1, IECMA, pp. 85-108.

CARCELLER, J. (2000): «Un vecino de Pego encuentra un asentamiento humano del Neolítico en Vall de Gallinera», Las Provincias 18-5-2000.

CARDITO, L. M. (1998): «Arte macroesquemático y paralelos mediterráneos: apuntes para su cronología», Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, núm. 31, pp. 99-107.

CASTELLÓ, J.; ESPÍ, I. (2000): «El Xarpolar (Planes de la Baronía, Vall d’Alcalà)», Catàleg del Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó, Alcoi, pp. 113-116.

FAIRÉN, S. (2007): «Arte rupestre en la Vall de Gallinera: la construcción de un paisaje neolítico», 4t Congrés d’Estudis de la Marina Alta, 2003, vol. 1, IECMA, pp. 69-84.

GONZÁLEZ, P. (1998): «Estudio palinológico de la Cueva de En Pardo (Planes, Alicante). Primeros resultados», Cuaternario y Geomorfología, 12 (1-2), pp. 45-61.

HERNÁNDEZ, M. S.; FERRER, P.; CATALÀ, E. (1988): Arte rupestre en Alicante. Alicante.

- (1994): L’Art Macroesquemàtic. L’albor d’una nova cultura, Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina.

- (1998): L’Art Llevantí, Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina.

- (2000): L’Art Esquemàtic, Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina.

HERNÁNDEZ, M. S. (2000): «Sobre la religión neolítica. A propósito del arte macroesquemático», Scripta in honorem Enrique A. Llobregat Conesa, vol. 1, pp. 137-155.

LLOBREGAT, E. (1972): «El Xarpolar (Margarida)», Contestania Ibérica, Instituto de Estudios Alicantinos, Excma. Diputación Provincial de Alicante, pp. 51-52.

PAVÍA, F. (2002): «Intento de aproximación a la semiología del arte rupestre macroesquemático», Alberri. Quaderns d’investigació del Centre d’Estudis Contestans, núm. 15, pp. 9-51.

PERICOT, L. (1928): «El poblado ibérico del Charpolar», Archivo de Prehistoria Levantina, vol I, pp. 157-162 + 3 làmines amb il·lustracions.

RIPOLLÈS, P. P. (1980): La circulación monetaria en las tierras valencianas durante la antigüedad, Asociación Numismática Española, Barcelona, pp. 65-66, 116-117 i làmina XVII.

SERVICIO DE INVESTIGACIÓN PREHISTÓRICA (1929): «El Charpolar». El servicio de investigación prehistórica y su museo de prehistoria. Tirada aparte de la Memoria reglamentaria de la Secretaría de la Diputación, correspondiente a 1928, Diputación provincial de Valencia, pp. 19-21.

SOLER, J. A. (2002): «Cova d’En Pardo. Planes (El Comtat)», Cuevas de inhumación múltiple en la Comunidad Valenciana. Museo Arqueológico Provincial de Alicante, pp. 235-271.

- (2002): «Cova del Passet. La Vall de Gallinera (La Marina Alta)», Cuevas de inhumación múltiple en la Comunidad Valenciana. Museo Arqueológico Provincial de Alicante, pp. 199-200.

- (2007): Resultats de les excavacions de la Cova d’en Pardo. Conferència realitzada a la Vall de Gallinera en setembre de 2007, inèdit.

SOLER, J. A.; et al. (1999): «Uso funerario al final de la Edad del Bronce de la Cova d’En Pardo. Planes, Alicante: una perspectiva pluridisciplinar», Recerques del Museu d’Alcoi, núm. 8, pp. 111-178.

- (2008): El secreto del barro. Un cántaro neolítico de la cova d’En Pardo de Planes, Museo Arqueològic d’Alacant MARQ.

TRELIS, J. (1992): «La cova del Passet (Vall de Gallinera - Alicante)», 3r Congrés d’Estudis de la Marina Alta, 1990, IECMA, pp. 55-62.

VICENS, J. M. (1992): «Aproximación al eneolítico y la edad del bronce en la Marina Alta a través de los materiales depositados en el M.A.M de Alcoi». (Cova de l’Olivera, Cova de l’Àliga, Cova de les Llànties, Cova Cervera, Cova de l’Edra, Penya Foradà), 3r Congrés d’Estudis de la Marina Alta, 1990, IECMA, pp. 63-68.

 Història medieval

 AZUAR, R. (1999): «El poblamiento medieval. Los castillos», Historia de la Marina Alta, vol. I, pp. 265-276.

BAÑÓ, R.: (2003): al Azraq y Alcoy, Mariola Edicions, Alcoi, pp. 42-64 i 89-93.

BARCELÓ, M. C. (1982): «Documentos árabes de al-Azraq (1245-1250)», Saitabi. Revista de la Facultat de Geografía e Història de la Universidad de Valencia, núm. 32, pp. 27-43.

- (1984): «Avance para un corpus de inscripciones árabes valencianas», Saitabi. Revista de la Facultad de Geografía e Historia de la Universidad de Valencia, núm. 34, pp. 56-57, 60-61.

- (1984): Minorías islámicas en el pais valenciano. Historia y dialecto, Universidad de Valencia, Instituto hispano árabe de cultura, pp. 222-230, 233-235.

- (1988): «Poblament i Toponomàstica de la Vall de Gallinera Islàmica», Aguaits, núm. 2, pp. 5-16.

BAZZANA, A. (1993): «Territoire castral et réseaux irrigués: l'exemple du Hisn de Ghalinar (Alicante)», Mélanges de la Casa de Velázquez, 29, pp. 155-170.

- (2005): El fortí Omeia d’Almiserà en el cim del Xillibre, Separata del llibre de Festes de Pego 2005, Ajuntament de Pego.

BOIGUES, C.; SOLAZ, V. (1982): «La arquitectura militar hispano-musulmana en la Vall de Gallinera», comunicació presentada al 1r Congrés d’Estudis de la Marina Alta, inèdita, exemplar mecanografiat.

BOLUFER, J. (2007): «Els molins de vent del País Valencià i la Marina Alta», II Jornades d’Estudis “Carmel Giner Bolufer” de Pego i les Valls, Ajuntament de Pego, 2006, pp. 255-273.

BURNS, R. I.; CHEVEDDEN, P. E. (1983): «El tractat de rendició d’al-Azraq amb Jaume I i l’infant Alfons en 1245: el text àrab i el context valencià», L´ Espill, 17/18, pp. 231-257.

GUINOT, E. (1991): Cartes de poblament medievals valencianes, Generalitat Valenciana, pp. 390-391.

- (2007): «L’escenari de les senyories medievals a la comarca de la Marina Alta», II Jornades d’Estudis “Carmel Giner Bolufer” de Pego i les Valls, Ajuntament de Pego, 2006, pp. 83- 110.

IVARS, J. (1986): «L’estructura Territorial Musulmana en la Marina Alta», 1r Congrés d’Estudis de la Marina Alta, 1982, IECMA, pp. 197-203.

LÓPEZ, J. M. (1982): «¿Uno o dos terremotos catastróficos a fines del siglo XIV en el reino de Valencia?», Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, núm. 36,Diputación Provincial, pp. 59-72.

LULL, J. (2008): al-Azraq. Visir i senyor d’Alcalà de Gallinera, CEIC Alfons el Vell, Gandia.

MOMBLANCH, F. DE P. (1977): Al Azraq capitán de moros, Alicante, Caja de Ahorros de Alicante y Murcia.

MUSEU ARQUEOLÒGIC MUNICIPAL CAMIL VISEDO MOLTÓ (2000): «Estela funerària d’Alpatró», Catàleg del Museu Arqueològic Municipal Camil Visedo Moltó, Alcoi, pp. 229.

PASTOR, J. L. (1994): «El ducat de Gandia: La construcció d’un espai senyorial», L’Europa Renaixentista. Simposi sobre els Borja, CEIC Alfons el Vell, pp. 233-270.

RICHART, J. (2002-2003): «Inventari del castell de Gallinera, el 3.8.1497», Aguaits, núm. 19-20, pp. 171-178.

RUBIO, F. (1986): «Benimarsoc», Arqueología en Alicante - 1976-1986, Instituto de Estudios “Juan Gil-Albert”, Diputación Provincial de Alicante, pp. 31, 32.

- (1986): «Penya Foradà», Arqueología en Alicante, 1976-1986, pp. 35-36.

- (1986): «Castillo de Alcalà», Arqueología en Alicante, 1976-1986, pp. 37-40.

- (1986): «Castillo de Gallinera», Arqueología en Alicante, 1976-1986, pp. 41-42.

SEGURA, J. M.; TORRÓ, J. (1985): Torres i Castells de l’Alcoià-Comtat, Congres d’Estudis Alcoià-Comtat.

TORRÓ, J. (1979): «Acerca de los despoblados moriscos de Vall de Gallinera», Revista del Instituto de Estudios Alicantinos, II época, núm. 28, Alicante, Diputación Provincial, pp. 85-100.

- (1988-1989): «Sobre ordenament feudal del territori i trasbalsaments del poblament mudèjar. La Montanea Valencie (1286-1291)», Afers. Fulls de recerca i pensament, núm. 7, pp. 95-124.

- (1999): «Una sociedad campesina», Historia de la Marina Alta, vol I, pp. 253-264.

- (2000): «Els Banî Rahma i Benirrama», Llibre de Festes de Benirrama.

- (2004): «Els despoblats de Benirrama», Llibre de Festes de Benirrama.

- (2005): «Terrasses irrigades a les muntanyes valencianes. Les transformacions de la colonització cristiana», Afers. Fulls de recerca i pensament, núm. 51, pp. 335-336.

- (2006): El naixement d’una colònia: dominació i resistència a la frontera valenciana 1238-1276, Universitat de València.

- (2007): «Guerra, repartiment i colonització al regne de València (1248-1249)», Repartiments a la corona d’Aragó (segles XII-XIII), Universitat de València, pp. 201-276.

- (2008): «La Penya Foradada i els captius del combat d’Alcoi (1276)», Llibre de Festes de Sant Jordi. Moros i cristians d’Alcoi, Abril 2008, pp. 138-140.

TORRÓ, J.; IVARS, J. (1990): «La vivienda rural mudéjar y morisca en el sur del País Valenciano», La casa hispano-musulmana. Aportaciones de la arqueologia, Granada.

 Història moderna

 ALMELA, J. M. (2005): «Notícia sobre el convent de Sant Andreu de Gallinera», Llibre de Festes de Benissivà i Benitaia 2005, pp. 9-11.

ARANDA, V. J. (1992): «Problemes de la repoblació posterior a l’expulsió dels moriscos a les possessions del duc de Gandia de la Marina Alta», 3r Congrés d’Estudis de la Marina Alta, 1990, IECMA, pp. 257-265.

BAS, M. (1992): «La Marina Alta en “La Fenix Troiana”», Aguaits, núm. 8, pp. 89-95.

BERNABÉ, D. (2007): «Los moriscos de la Marina Alta», II Jornades d’Estudis “Carmel Giner Bolufer” de Pego i les Valls, Ajuntament de Pego, 2006, pp. 111-130.

CÁRCEL, M. (1989): Relaciones sobre el estado de las Diócesis Valencianas, II, Generalitat Valenciana, València.

CASTAÑEDA, V. (1919): Relaciones geográficas, topográficas e históricas de Reino de Valencia hechas en el siglo XVIII a ruego de Don Tomás López. Las publica, con notas aumentos y comentarios Vicente Castañeda y Alcover, Madrid 1919, pp. 35-40.

CAVANILLES, A. J. (1797): Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia, vol. 2, pp. 148-156 (edició facsímil de 1972, Albatros ediciones).

CISCAR, E. (2006): «Economía y fiscalidad en los señoríos “pobres” de la casa de Gandía en la época de la expulsión de los moriscos», Revista de Historia Moderna, núm. 24, pp. 123-152.

CODINA, J. B. (1993): La Marina Alta de José Castelló, València, pp. 83-85.

COSTA, J. (2006): «Un allau de mallorquins, la repoblació postmorisca de la Marina Alta en el siscents» I Jornades d’Estudis “Carmel Giner Bolufer” de Pego i les Valls, Ajuntament de Pego, 2004, pp. 115-126.

GARCÍA, S. (1986): «Francesc Garcia y la Segunda Germania en la Marina Ata», 1r Congrés d’Estudis de la Marina Alta, 1982, IECMA, pp. 13-104.

GINER, C. (1970): «Carta Puebla de Gallinera y Ebo». Relación, reseña y extracto de los documentos revisados en el Archivo Histórico Nacional (Secció Osuna) de Madrid, referentes a Pego y comarca, durante los días 9 al 13 de Febrero de 1970, por orden de legajos y sus fechas. (la carta pobla original és a l’Arxiu Històric Nacional, secció Osuna, lligal 562, núm. 44).

- (1971): «Identitat dels blavets (moriscos) de les Valls de Pego expel·lits al 1609 i la dels nous pobladors», I Congrés d’Història del País Valencià.

GINER, M. (1974): Notes i apunts sobre la geografia i història de la Vila i la Vall de Pego, editat l’any 2002 per l’associació Ateneo 2000, pp. 49–50.

LOMAS, M. (2009): El puerto de Dénia y el destierro morisco (1609-1610), PUV.

LULL, J. (2006): «La alineación solar del convento franciscano de Benitaya en la Vall de Gallinera», Trabajos de Arqueoastronomía: ejemplos de África, América, Europa y Polinesia, AAS, pp. 209-228.

- (2008): La alineación solar de la Foradá en la Vall de Gallinera, Ajuntament de la Vall de Gallinera.

- (2009): «Dos estudios de arqueoastronomía local: las alineaciones solares de Vall de Gallinera y Penáguila al norte de la provincia de Alicante», Astronomía, núm. 118, pp. 24-32.

- (2010): «Las alineaciones solares de la Vall de Gallinera y Penáguila: hierofanías cristianas y paganas», Revista de Arqueología, núm. 346, pp. 24-33.

- (2011): Breu història del convent franciscà de Benitaia i l’alineació solar de la Foradà a la Vall de Gallinera, Ajuntament de la Vall de Gallinera.

LLORÉNS, R. (2009): «Vall de Gallinera, la expulsión de los cristianos nuevos (moriscos) y los repobladores mallorquines», Butlletí de la Societat Valenciana de Genealogia i Heràldica, 2, pp. 30-33.

MAS, A.; MONJO, J. LL. (2002): Per poblar lo regne de Valèntia. L’emigració mallorquina al País Valencià en el segle XVII, Mallorca.

- (2003): «Els primers habitants de la Parròquia de Benissivà-Benitaia. Dades per a l’estudi de la repoblació del segle XVII», Llibre de Festes de Benissivà i Benitaia 2003.

- (2004): «Tothom se’n va a la poblatió de Valèntia. L’emigració mallorquina al regne de València en el segle XVII.», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 15, pp. 89-112.

MAS, A.; et al. (2009): La senda de l’èxode. Els moriscs de la Marina Alta i la seua empremta després de 1609, MACMA-Mancomunitat Cultural de la Marina Alta.

MIRALLES, R. (1986): «Guerra i població a la Marina Alta 1700-1720», 1r Congrés d’Estudis de la Marina Alta, 1982, IECMA, pp. 221–245.

MONJO, J. LL. (2007): «Noves aportacions a l’estudi de les devocions populars valencianes al segle XVII. El cas dels repobladors mallorquins» 4t Congrés d’Estudis de la Marina Alta, 2003, vol. 1, IECMA, pp. 209–234.

PANES, A. (+ -1620): Noticia que dio el guardian del convento, por donde parece que los Exmos. Señores Duques de Gandia como señores de las Valles de Gallinera y Ebo, son Patronos de dicho Convento, que se titula de San Andrés, AHN, secció Osuna, lligall 735/2-29.

- (1665): Chronica de la Provincia de San Juan Bautista, de religiosos menores descalzos de la regular observancia de nuestro seraphico padre San Francisco. Dedicada al sacro, supremo, y real consejo de Aragon. Parte primera, pp. 455 – 457.

PUIG, V.; et al. (2011): La carta de població de les valls de Gallinera i Ebo (1611). Edició i estudis, Ajuntament de la Vall de Gallinera.

TORRES, F. (1998): Les divisions territorials de la Marina, Ajuntament de Benissa, pp. 84-88.

TORRÓ, J. (1986): «Església i moriscos a la Vall de Gallinera (1578-1583). Aspectes econòmics de l’enfrontament», 1r Congrés d’Estudis de la Marina Alta, 1982, IECMA, pp. 291-301.

- (1990): Poblament i espai rural. Transformacions històriques, col·lecció Descobrim el País Valencià, edicions Alfons el Magnànim, pp. 104, 107.

VICENS, J. (1983): «El “Báculo” de la Parròquia de Benissivà. 1762», Quaderns Pego, núm. 3, pp. 9-26.

- (1986): «Els mallorquins a les parròquies de Pego, Alcalà i Patró (I)», Llibre de Festes de Pego.

- (1987): «Els mallorquins a les parròquies de Pego, Alcalà i Patro (II)», Llibre de Festes de Pego.

 Història contemporània

 ALMELA, J. M. (2011): «Anita Giner Soler (Vilallonga, 1902 - Benialí, 1974). Actriu valenciana de cine mut», en Galeria de personatges IV, separata del Llibre de Festes de Pego.

ARAGÓ, E. (2007): El còlera de 1885 a la Vall de Gallinera, Ajuntament de la Vall de Gallinera.

ARCOS, M. (2009): La senda dels lladres. Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839), PUV.

ARCINIEGA, L. (2001): La memòria del ducat de Gandia i els seus títols annexos. Redactada per Basilio Sebastián Castellanos per al duc d’Osuna (1851-1852), CEIC Alfons el Vell, pp. 243-247.

BALLESTER, T. (2006): La Segona República a Pego (1931-1939). Un poble enfrontat, ed. Bullent, pp. 279-293.

BERNABEU, J. (1984): «Malaltia i evolució de la població en la parròquia d’Al Patró (La Marina Alta). Aportació a l’epidemiologia i demografia històriques del País Valencià», XIIè Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, València, Institució Alfons el Magnànim, pp. 203-216.

CODINA, J. B. (1991): La Marina Alta de Sebastián de Miñano, València, pp. 64, 66-69.

CERDÁN, E. (1989): «Enigma bajo una tumba sin nombre», Matar con Mozart y 29 atrocidades más, editorial Aguaclara, pp. 28-31.

FIGUERAS, F. (1911): Geografia General del Reino de Valencia. Provincia de Alicante, pp. 1105-1108.

GARCÍA, A. (2005): Entre aquella España nuestra...y la peregrina. Guerra, exilio y desexilio, Universitat de València, pp. 285-286.

JIMÉNEZ, I. (2008): «La Ruta de las Ratas», programa de Cuarto Milenio, emissió 6-4-2008.

IVARS, J. (2007): La Marina Alta, segons l’informe Fabian y Fuero, Ajuntament de Dénia, IECMA.

LAHOZ, N.; LAGUNA. A. (1991): «Maximiliano Thous», Historia del cine valenciano, pp. 81-93.

LOPEZ, J. (1978): «Hace poco murió Stefan Gregor, el único habitante del otro Llombay», Levante, 25-5-78.

LLORÉNS, R. (2007): Los de la Vall, también tuvimos que emigrar, publicat a www.robertollorens.com

- (2008): Les històries que he viscut a Patró (1962-1973), publicat a www.robertollorens.com

MADOZ, P. (1845-1850): Diccionario Geográfico – Estadístico - Histórico de Alicante, Castellon y Valencia, 2 vol., Institució Alfons el Magnànim, Diputació Provincial de València (1982).

MIRO, S.; CERDAN, E.; FUENTES, V. (1983): «España, un refugio para los nazis», Interviu, pp. 6-9.

MOLINA, A. (1932): Guía de Alicante y su provincia, editada por el Consultorio Mercantil, pp. 445-446.

OLIVES, J. (1939): Relación de hechos ocurridos con motivo del movimiento nacional de 18 de julio de 1936. Parròquia de Benirrama, Arxiu parroquial de Benirrama, exemplar manuscrit, inèdit.

ORTOLÀ, J. (2009): «Els bitllets emesos a la Vall de Gallinera durant la Guerra Civil», Llibre de Festes de Benialí 2009.

SALA, A. (2010): «Un “nazi” a Llombai? » Llibre de Festes de Pego 2010, pp. 55-61.

SANCHIS, J. (1922): Nomenclator geográfico-eclesiástico de los pueblos de la Diócesis de Valencia.

SELLÉS, E. (1939): Relación de hechos ocurridos en la Parroquia de San Miguel de Benissivà (Diócesis de Valencia, provincia de Alicante) con motivo del glorioso movimiento nacional de 18 de julio de 1936, Arxiu parroquial de Benissivà, exemplar mecanografiat, inèdit.

SENDRA, M.; BERNABEU, C. (1992): «L’estat higiènic i sanitari de les Valls de Pego. A propòsit d’una enquesta de 1924», Aguaits, núm. 8, pp. 43-52.

TURRÓ, A. (1995): El paper moneda del País Valencià 1936-1939, editorial Afers, pp. 390-391.

• Patrimoni

 FERRI, A. DE S. (1994): Cristo en la Diócesis de Valencia, Valencia, pp. 30, 36, 68.

GALBIS, V.; GUTIÉRREZ, S. (2002): «Un testigo del arte barroco “novator” valenciano de la Vall de Gallinera: la iglesia parroquial de San Miguel de Benissivà», Ars longa, núm. 11, pp. 31-44.

GENERALITAT VALENCIANA - DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI: Inventari dels bens mobles genèrics de belles arts de les parròquies de la Vall de Gallinera. http://www.cult.gva.es/dgpa/

MANCOMUNITAT CULTURAL DE LA MARINA ALTA (2007): Elements urbans a la Marina Alta. La Mirada curta.

MARTÍN, X. (1994): Inventari de les campanes de la Vall de Gallinera (Comunitat Valenciana), http://www.cult.gva.es/dgpa/ i http://www.campaners.com/

SENDRA, F. (1995): Plafons ceràmics i imatges devocionals a la Marina Alta (Alacant), Institut de Cultura “Juan Gil-Albert”, Ajuntaments de Benissa i Pego, pp. 63-64.

SERRA, X. (2010): Inventari dels arxius parroquials de la Marina Alta, III, Arxiprestat de les Valls de Pego, Facultad de Teología San Vicente Ferrer, València, pp. 15-32, 153-171.

TORRÓ, J. (1988): Los archivos parroquiales de la Vall de Gallinera. Inventario, Universitat de València, Unitat Docent de Paleografia i Diplomàtica, exemplar mecanografiat.

• Arquitectura

 CORTELL, F. M. (1992): Inventario de arquitectura popular: Vall de Gallinera y Vall de Alcalà. Valencia, Universitat Politècnica de València, projecte de fi de carrera, inèdit.

DE VILLOTA, I. (1994): Estudio sobre la arquitectura popular en la zona altaseptentrional de Alicante y su relación con el entorno: la Vall de Gallinera, tesi doctoral, Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid, inèdita.

PASTOR, J. (1999): Estudi previ del castell d’Alcalà i castell de Gallinera, Universitat Politècnica de València, projecte de fi de carrera, inèdit.

SOLER, A. (2009): La arquitectura de los despoblados moriscos en los valles de la Marina Alta, tesi doctoral, Universitat Politècnica de València.

• Toponímia, onomàstica

 BELTRAN, V. (2003): «Uns crien la fama i els altres carden la llana. Els pobles de la Marina parlen els uns dels altres: gentilicis i renoms», XXIX Col·loqui de la Societat d’Onomàstica, Teulada 2002, pp. 61-71.

BUSQUET, N. (2010): El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús, tesi doctoral, www.tesisenxarxa.net , pp. 203-207.

CABANES, M.; et al. (1981): Documentos y datos para un estudio toponímico de la región valenciana, pp. 271-272.

FAURE, R. (2000): «Toponimia de la Vall de Gallinera», XXIV Col·loqui de la Societat d’Onomàstica, Eivissa 1998, pp. 191-204.

GINER, C. (1947): Topografía histórica de los valles de Pego, València, pp. 16-19.

HERRERO, A. (1986): «Toponimia premusulmana de Alicante a través de la documentación medieval (II)», Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval, 4-5, pp. 25-27.

IVARS, J. (1985): «Alguns topònims mossàrabs de la Marina Alta», X Col·loqui Societat d’Onomàstica, València, pp. 434-440.

- (2003): «La toponímia de la Marina Alta a l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines», XXIX Col·loqui de la Societat d’Onomàstica, Teulada 2002, pp. 439-468.

LLORÉNS, R. (1995): Els llinatges en Alpatró, publicat a www.robertollorens.com

MAS, A.; MONJO, J. Ll. (2003): «Els llinatges de creació mallorquina com a eina d’estudi de l’onomàstica del País Valencià», XXIX Col·loqui de la Societat d’Onomàstica, Teulada 2002, pp. 523-551.

MOLL, F. (1946): «Els mallorquins de la Vall de Gallinera», Boletín del Reino de Mallorca, núm. 5, vol. I, pp. 185-186, [reprodueix l’edició de 1936].

ROMAN, J. L.; EPALZA, M. (1983): Toponimia mayor y menor de la provincia de Alicante. Listado por municipios, Caja de Ahorros Provincial de Alicante, pp. 196-198.

ROSSELLÓ, V. (2003): «La geografia i la toponímia de Mallorca i la Marina (valenciana)», XXIX Col·loqui de la Societat d’Onomàstica, Teulada 2002, pp. 637-645.

SELFA, M. (2003): «La toponímia de les Valls de Pego en l’Onomasticon Cataloniae», XXIX Col·loqui de la Societat d’Onomàstica, Teulada 2002, pp. 647-673.

• Etnografia, costums, tradicions, gastronomia, música, rondalles

 AJUNTAMENT DE LA VALL DE GALLINERA (2010): La cuina a la Vall de Gallinera. Guia Gastronòmica.

BATALLER, J. (1979): Els jocs dels xiquets al País Valencià, Institut de Ciències de l’Educació, Universitat de València, pp. 59-60, 80-81, 150, 189.

- (2001): «Una serp ben astuta», Rondalles de les Comarques Centrals Valencianes, Caixa d’Estalvis d’Ontinyent, pp. 84.

CABRERA, X.; et al. (2000): «Ritus i tradicions a la Marina Alta: la Salpassa. Pego, la Vall d’Ebo, Forna, Benirrama… El perllongament d’un ritu», Aguaits, núm. 17, pp. 61-86.

GIL, J.; MARTÍ, E. (1997): Medicina valenciana mágica y popular, Carena ed., València, pp. 142.

LLORÉNS, R. (1994): «Etnografía y folklore», Orígenes Valles del norte de Alicante, Serie Histórica, núm. 12, Real Academia de Cultura Valenciana, Aula de Humanidades y Ciencias, Valencia, pp. 121-142.

LULL, J. (2007): «La alineación solar de la Foradá en la Vall de Gallinera. Recuperación de una tradición perdida». Huygens, núm. 66, pp. 19-24.

- (2007): «La alineación solar del convento franciscano de la Vall de Gallinera. Recuperación de una tradición perdida», Llibre de Festes de Benissivá i Benitaia 2007.

MANCOMUNITAT CULTURAL DE LA MARINA ALTA “MACMA” (2005): La Marina Alta. Menjars.

PALAZUELOS, C. (2007): «El sol de Sant Francesc enllumena la Vall de Gallinera», El Temps, 25-9-2007.

SEGUÍ, S. (1974): Cancionero musical de la provincia de Alicante, ed. Piles.

SENDRA, D. (1951): Cuadernos de Música Folklórica Valenciana 3. Canciones y danzas de la Comarca de Pego, Instituto Valenciano de Musicología, Institución Alfonso el Magnánimo, Dip. Prov. Valencia.

ZABALA, F. (1997): «El llanto de un príncipe», Mitos y hechos legendarios. Leyendas y tradiciones valencianas II, Carena ed., València, p. 182.

• Etnologia

 BEAVITT, P.; CHRISTIE, N.; GISBERT, J. A.; SEGUI, J.; GIL, M. V. (2004): Ethnography and Archaeology in Upland Mediterranean Spain. Manolo’s World: Peopling the Recent Past in the Serra de l’Altmirant, Leicester Archaeology Monographs 12, University of Leicester.

GENERALITAT VALENCIANA - DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI: Inventari de béns immobles d’etnologia, http://www.cult.gva.es/dgpa/

IVARS, J.; SENDRA, F. (2000): Molins Hidràulics a la Marina Alta, Ajuntament de Teulada, IECMA, pp. 75-79.

MANCOMUNITAT CULTURAL DE LA MARINA ALTA “MACMA” (2006): Oficis i productes de la Marina Alta.

MIRET, C. (2006): «Entrevista a Manolo Marsà Marsà», Mètode, 49, Universitat de València, pp. 34-39.

SOLER, R. (1997): «La conservación de la arquitectura del agua», diari Levante EMV, suplemento de arquitectura, urbanismo, obras públicas y mercado inmobiliario, 7-12-1997.

VICEDO, M.; RAMÍREZ, J. (2004): «La nevera del Mirant», Guía de los Pozos de Nieve de la Provincia de Alicante, Diputación de Alicante, pp. 41-44.

• Medi ambient, geografia, geologia, hidrologia

 CALVO, L. (1884): Un viaje por la montaña. Apuntes geológicos, dins Hidrografia i Geologia valenciana, edició a cura de J. M. Ferrairó, CEIC Alfons el Vell, Gandia, 2008, pp. 79-86.

- (1908): Hidrografía subterránea. Conocimientos sobre los terrenos para la investigación de manantiales, dins Hidrografia i Geologia valenciana, edició a cura de J. M. Ferrairó, CEIC Alfons el Vell, Gandia, 2008.

CEJALVO, D.; SANMARTÍN, A. (2003): La cirera de la muntanya d’Alacant, col·lecció “De la terra a la taula”, 1, Generalitat Valenciana.

DE VILLOTA, I.; et al. (1996): «Análisis de paisaje por evaluación de cuencas visuales y unidades ambientales: la Vall de Gallinera. Alicante», VI Congreso Nacional de Geología Ambiental, tomo I, Granada.

- (1996): «La Vall de Gallinera, (Alicante): un recurso geológico paisajístico», Geogaceta, 19, pp. 233-235.

- (1996): «Aspectos metodológicos sobre la cartografía ambiental. Asentamientos urbanos en la Vall de Gallinera, Alicante», Geogaceta, 20 (5), pp. 1131-1134.

DUGUY, B. (2004): «Interacción de la historia de usos del suelo y el fuego en condiciones mediterráneas. Respuesta de los ecosistemas y estructura de paisaje», Ecosistemas, 13, pp. 95-98.

FOLCH, R.; et al. (1992): Història Natural dels Països Catalans. Espais Naturals. Enciclopedia Catalana, pp. 357-358.

GIL, M. V. (1987): «Geomorfología kárstica de las sierras del Almirante y Gallinera (Provincias de Valencia y Alicante», Lapiaz, núm. 16, pp. 40-47.

- (1990): «El karst superficial de la Safor», Cuadernos de Geografía, 48, pp. 105-126.

MARTÍNEZ, J. (2005): Guia botànica de la Vall de Gallinera, Universitat Politècnica de València-Gandia, projecte de fi de carrera, inèdit.

MARTÍNEZ, J. E. (1999): Modelización de parámetros climáticos para la estimación de la distribución potencial de la vegetación, natural y cultivos, en La Vall de Gallinera (Alicante), mediante la utilización de un SIG, tesi de llicenciatura, Universitat d’Alacant.

- (2000): Paisajes rurales cambiantes: la amenaza del abandono sobre los espacios montañosos de agricultura tradicional mediterránea. Aplicación del SIG en el estudio de los cambios, en los usos del suelo, en el municipio alicantino de Vall de Gallinera (1956-1998), tesi del Departament d’Ecologia, Universitat d’Alacant.

MARTÍNEZ, J. E.; et al. (2007): «Paisatges amenaçats de la conca mediterrània. Aplicació del SIG en l’anàlisi de la dinàmica d’usos del territori (1956-1998) a la Vall de Gallinera (Alacant-Espanya)», 4t Congrés d’Estudis de la Marina Alta, 2003, vol. 1, IECMA, pp. 69-84. Podem trobar el mateix estudi, en castellà, a Mediterránea. Serie de Estudios Biológicos, 2000, época II, núm. 17, Universitat d’Alacant.

MORERA, V.; SASTRE, J. (2005): Les fonts de la Vall de Gallinera, inèdit.

PARDO, I. (2000): Estudio sobre la función de los márgenes en la conservación de la biodiversidad en sistemas agrícolas aterrazados. Caso de estudio: la Vall de Gallinera (Alicante), tesi de llicenciatura, Universitat d’Alacant.

PARDO, I.; et al. (2005): «Estructuras de abancalamiento como reserva y conexión de la vegetación natural. Modelo espacial aplicado a un valle bien gestionado del norte de Alicante», Mediterránea. Serie de Estudios Biológicos, época II, núm. 18, Universitat d’Alacant.

PLA, R.; PAVIA, F.: Catálogo de cuevas de Alicante, pàgina web www.cuevasalicante.com

PELLICER, J. (1991): Herbari breu de la Safor, Universitat Popular de Gandia.

- (1999): Flora pintoresca del País Valencià, Tàndem edicions.

- (2002): Meravelles de Diània, Edicions del Bullent.

- (2000-2004): Costumari Botànic 1, 2, 3, Edicions del Bullent.

PULIDO, A. (1979): Contribución al conocimiento de la hidrogeología del Prebético Nororiental. Instituto Geológico y Minero de España.

RODRÍGUEZ-AIZPEOLEA, J.; et al. (1991): «Colonización vegetal y producción de escorrentía en bancales abandonados: Vall de Gallinera, Alacant», Cuaternario y Geomorfología, 5, pp. 119-129.

RODRIGO, R. (2010): Dades pluviomètriques de la Vall de Gallinera. 1999-2010, inèdit.

SENDRA, A. (1992): «Els pteridòfits de la subcomarca nord. Valls de: Gallinera, Pego, Alcalà, Laguar, Rectoria i Castells», 3r Congrés d’Estudis de la Marina Alta, 1990, IECMA, pp. 447-450.

- (1990): «Els rèptils de la Vall de Pego i els voltants», Aguaits, núm. 5, pp. 61-69.

- (1992): «Les Orquidacies a la Marina Alta», Aguaits, núm. 8, pp. 35-41.

- (1991): Flora i vegetació de la Vall de Gallinera, inèdit.

SOLANAS, J. L.; et al. (2000): «Una nueva especie ibérica de Ferulago Koch (Apiaceae)», Anales del Jardín Botánico de Madrid, 58(1), pp. 101-107.

SOLER, J. X.; SÁEZ, LL. (1997): «Flora pteridofítica de la Marina Alta (Alacant)», Gea, Flora et Fauna, 65, pp. 23-30.

• Turisme, excursionisme

 BOLTA, J. V.; et al. (2004): Terra de retrobament. Turisme i cultura, Fundació Cultural Baleària Quatre Illes.

CALERO, A. (1981): Cròniques de les muntanyes d’Alacant: (Vall de Gallinera, Vall d’Alcalà, Vall d’Evo), Alcoi.

- (1994): Las montañas de Alicante, colección CP, Alcoi, pp. 121-134.

CAPÓ, B. (2002): Terra de cireres, ed. del Bullent.

CEBRIÁN, R. (1994): Montañas Valencianas IV. Comarcas alicantinas, Centre Excursionista de València, pp. 55-97.

- (2005): Los castillos de montaña en la Comunidad Valenciana 1, Centre Excursionista de València, pp. 102-113.

COLOMA, R (1957): «Moros aun en la Vall», Viaje por tierras de Alicante, ed. Afrodisio Aguado, pp. 27-31.

GARCÍA, V. (2010): El turisme a la Vall de Gallinera. Anàlisi d’un sector en emergència, tesi del màster “Mètodes i Eines per al Desenvolupament Local”, Universitat de València, inèdit.

GONZÁLEZ, A. (1986): «Gallinera, valle de “benis”. Nueve aldeas de “tiempo de moros” donde reinó al-Azraq», Alicante, rutas de arte, historia, leyenda y tradición, Caja de Ahorros Provincial de Alicante, pp. 163-171.

MANCOMUNITAT DE SERVEIS SOCIALS I TURISME DE PEGO, L’ATZÚVIA I LES VALLS (2008): Virtual Tour. Paisatge emocionant, Història sorprenent. (Cd-rom).

MORA, I. (1995): Dénia i la Marina Alta, Generalitat Valenciana, pp. 11-15.

ORTOLÀ, J. (2005): www.lavalldegallinera.net, pàgina web de la Vall de Gallinera.

- (2007): «El Molinet de Benialí i la sénia del Barranc de l’Esbeurà», Llibre de Festes de Benialí 2007.

ORTOLÀ, J.; MORERA, V. (2008): «La Costera dels Victorinos i l’art rupestre del barranc de les Basses del Racó», Llibre de Festes de Benialí 2008.

RONCERO, E. (1994): A colp de pedal. Els 31 millors itineraris pel País Valencià, Papers bàsics 3 i 4. pp. 153-156.

ROS, H. (1994): La Vall d’Alcalà, Vall d’Al-Azraq, Esplaivall S. L.

SANCHEZ, M.; et al. (1997): «La Vall de Gallinera. La lágrima del islam», Eco-rutas Comunidad Valenciana, capítol 15, Las Provincias.

SOLER, J. (1982): Rutes Valencianes, Vol. III, Papers bàsics 3 i 4, pp. 117-124.

TORRES, G. (2006): 20 rutas excursionistas. Montañas de Alicante. Caminos y montañas, ed. Alpina, pp. 108-113.

• Literatura, cinema, música, documentals

 BARBA, J. (2004): El braçalet de la princesa mora, Tabarca Llibres. (novel·la)

BODÍ, F. (2008): El soroll de la resta, ed. Bromera. (novel·la)

BORREL, J. (2001): El cavall verd, ed. del Bullent. (novel·la)

DIPUTACIÓ PROVINCIAL D’ALACANT (1998): Nuestros rincones. Rutas ecológicas de la Província de Alicante: VALL DE GALLINERA, Àrea de Medi Ambient. (VHS, documental)

- (2002): Alicante íntimo: Los Valles de la Cereza. Los dominios de Al-Azraq. (DVD, documental)

INFO TV (2009): Moriscos, els valencians oblidats. (documental)

- (2011) Valencians de Mallorca. (documental)

MARTÍ, J. (1906): «L’Interesát de Gallinera», Tròços y mòsos o retalls de la nosra terra, edició facsímil de les llibreries París-Valencia, 1994, pp. 109-115. (romanç)

MORAGUES, J. (1987): Poemas, València. (poesia)

PAJUELO, C. (2009): El pirómano, ed. RiE. (novel·la)

PASTOR, C. (2000): Ritos i Tradiciones: Legado de la palabra. Vall de Gallinera, Periplo de Producciones S.L. (VHS, documental)

- (2000): Pueblos y Parajes: Rutas ecológicas de Alicante. Vall de Gallinera, Periplo de Producciones S.L. - Crevisión S.A. (VHS, documental)

RECHA, M. (1998-1999): L’arbre de les cireres, Institut Català del Cinema. (pel·lícula)

RODRÍGUEZ-CASTELLÓ, M. (2000): Ambaixada de Benialí. (teatre)

SAVALL, V. (2004): Al Azraq, IP Producciones, València. (música)

SEIJO, F. (1981): La provincia de Alicante en el lápiz de Gastón Castelló, Alicante, pp. 77-81. (dibuixos)

VILAPLANA, S. (2002): La mirada d’al-Azraq, Alcoi. (novel·la)

• Cartografia

INSTITUT CARTOGRÀFIC VALENCIÀ (1999): Mapes escala 1:10.000.

- 795 (3-4) L’Orxa

- 795 (4-4) Serra de La Safor

- 796 (1-4) Pego

- 821 (3-1) Benissili

- 821 (4-1) La Vall d’Alcalà

- 822 (1-1) Vall de Ebo

- 821 (4-2) Beniaia

INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (2004-2007): Mapas topográficos nacionales, escala 1:25.000 i 1:50.000.

- 795-IV (Villalonga) 1:25.000

- 796-III (Oliva) 1:25.000

- 821-II (Planes) 1:25.000

- 822-I (Orba) 1:25.000

- 795 (Xàtiva) 1:50.000

- 796 (Gandia) 1:50.000

- 821 (Alcoi) 1:50.000

- 822 (Benissa) 1:50.000

INSTITUTO TECNOLÓGICO GEOMINERO DE ESPAÑA (1995): Mapa Geológico de España, escala 1:50.000.

- 795 (29-31) Xàtiva

- 796 (30-31) Gandia

- 821 (29-32) Alcoi

- 822 (30-32) Benissa

 

BIBLIOGRAFIA GENERAL

 ALCOVER-MOLL (1980): Diccionari català, valencià, balear.

ALFARO, P.; et al. (2004): Geología de Alicante, Universitat d’Alacant.

- (2007): «El relieve de la cordillera Bética», Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, vol. 15, núm. 2, pp. 185-195.

BAÑULS, B.; SOLER, J. X. (2000): El paisatge vegetal de Teulada (La Marina Alta), Ajuntament de Teulada.

DELGADO, R.; SENDRA, F. (2007): Els barrancs de la Safor. Una mostra de la diversitat de la natura, CEIC Alfons el Vell.

FÀBREGA, J. (2006): «L’oli d’oliva, aliment de déus i d’homes», Mètode, 49, Universitat de València, pp. 81-85.

FOS, S. (2006): «L’arbre mil·lenari de la Mediterrània», Mètode, 49, Universitat de València, pp. 50-58.

IBARS, A. M.; et al. (1999): Helechos de la Comunidad Valenciana, Generalitat Valenciana, Conselleria de Medi Ambient.

LAGUNA, E.; et al. (1998): Flora endémica, rara o amenazada de la Comunidad Valenciana, Generalitat Valenciana, Conselleria de Medi Ambient.

PONT, T. (2007): Orquídies de Xaló, Ajuntament de Xaló.

PUJADE, J.; SARTO, V. (1986): Guia dels insectes dels Països Catalans, (vols. 1 i 2), Kapel ed.

RAYÓ, M. (2000): Aucellari o llibre dels aucells, col·lecció La Foradada.

RÓDENAS, X.; SENDRA, J.; PEIRÓ, J. M. (2007): Els boscos de la Safor, CEIC Alfons el Vell.

SASTRE, J.; MORERA, V. (2004): Les fonts de la Safor. De les nimfes d’aigua a la sobreexplotació dels aqüífers, CEIC Alfons el Vell.

SOLER, J. X.; SERRA, LL.; TORRES, J. (2006): Guia botànica del parc natural del Montgó, Ajuntament de Xàbia.

ZURRIAGA, F. (2006): «Secrets de l’olivera», Mètode, 49, Universitat de València, pp. 59-66.